EL TEMPORAL DEL 24 DE GENER 2009 A MENORCA
El 24 de gener de 2009 Menorca va patir les envestides d'un fort temporal de Ponent, amb vent molt intens, que va produir alguns danys importants, com arbres romputs i destrosses a diferents elements del mobiliari urbà.
Joan Campins Pons
Meteoròleg
Per la direcció del vent, la part de l'illa més afectada va ser la costa oest de Ciutadella, on es van produir diverses destrosses a les vies públiques i alguns xalets de les urbanitzacions de Son Blanc, Cala Blanca i el Cap d'Artrutx. El fort onatge que es va desenvolupar amb aquest temporal va afectar sobre tot Ciutadella i algunes de les urbanitzacions situades a prop de la costa. També cal destacar el desplaçament del darrer mòdul del dic instal·lat fins llavors, així com el tancament del tràfic marítim als ports de Ciutadella i Maó.
Hem de cercar l'origen d'aquest temporal ben lluny de la nostra illa, fins i tot fora de la Mediterrània. El principal causant d'aquest episodi de vent molt fort va ser un intens cicló extratropical anomenat Klaus que es va formar al llarg del dia 23 al nord de les Illes Açores, a l'Atlàntic, i que es va desplaçar molt ràpidament d'oest a est, travessant la Mar Cantàbrica i el sud de França. En el seu recorregut, aquest cicló es va aprofundir d'una manera explosiva, assolint en el moment de major intensitat (a la matinada del dia 24) una pressió al centre inferior a 970 hPa. S'entén com a ciclogènesis la formació d'un cicló o depressió, i es diu que és explosiva quan la pressió al centre de la depressió baixa molt en poc temps: a les nostres latituds entre 18 i 20 hPa en 24 hores. En el cas que ens ocupa la pressió al centre del cicló Klaus va baixar més de 30 hPa en 24 hores, superant de llarg el criteri de la ciclogènesi explosiva. A més, a partir de la matinada del dia 24, es va generar un cicló secundari al golf de Lleó, el qual va augmentar encara més el ja fort gradient de pressió existent a la regió. Ambdós ciclons, l'atlàntic i el mediterrani van conviure unes hores, ambdós movent-se cap a l'est. A partir del capvespre del 24 el cicló atlàntic es va desfer, i quedava només el cicló mediterrani que lentament es va moure cap al nord d'Itàlia. La complexa evolució comentada va estar caracteritzada per un molt fort gradient de pressió (vegeu els mapes d'isòbares), que va ser el responsable de l'intens vent que va escombrar una extensa regió del nord de la Península Ibèrica, el sud de França i l'Arxipèlag Balear. També les zones marítimes de la Mar Cantàbrica i de les costes més exposades al vent van patir un fortíssim temporal. El cicló Klaus va deixar un elevat nombre de víctimes mortals (en llocs com per exemple a Catalunya o el sud de França, però no a Menorca), i una gran quantitat de danys materials arreu del seu pas. Per conèixer més detalls sobre la situació meteorològica i els efectes que va produir podeu consultar un estudi preliminar elaborat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a http://www.aemet.es/es/noticias/2009/03/ciclogenesisexplosiva o també consultar l'article sobre el cicló Klaus a la wikipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicl%C3%B3_extratropical_Klaus).
A l'Arxipèlag Balear afortunadament els efectes del temporal no van ser tant extrems, però sí prou importants. Els serveis d'emergències van haver d'atendre moltes cridades, es van produir alguns ferits, talls del subministrament elèctric i talls en algunes carreteres. Les connexions marítimes entre les Illes i la Península es van veure interrompudes, i es van produir diferents desperfectes en algunes instal·lacions portuàries i embarcacions (com per exemple al port d'Andratx). Al llarg de tot el dia 24, el vent de Ponent o de Mestral va ser molt fort i amb intenses ràfegues, que en molt de llocs van ser superiors als 100 km/h (vegeu la Taula). Val a dir que a Mallorca i Eivissa la ventada enregistrada va ser una de les més fortes dels darrers anys.
Si ens centram a Menorca, com es pot veure a la Taula, les ràfegues més fortes es van donar a les primeres hores del capvespre, amb valors propers als 100 km/h a les estacions d'AEMET d’es Mercadal i de l'aeroport de Maó, o fins i tot superiors als 100 km/h a Ciutadella, a les dues estacions que Ports de les Illes té instal·lades al port (a la terminal i al far). Pel que fa als vents sostinguts, els valors enregistrats també van ser força importants: van arribar als 65 km/h (36 kt, força 8 a l'escala Beaufort) a l'estació de la terminal de Ciutadella i també a la boia de Maó, que Puertos del Estado té situada al sud-est de Menorca.
La intensitat del vent registrada i la seva persistència van provocar molt mala mar. La boia de Maó va registrar ones una mica superiors als 5.5 metres d'altura significativa (mar brava). A la zona marítima propera a la costa occidental de Ciutadella no es disposa de mesures directes de la intensitat del vent ni de l'estat de la mar. Tot i així, ambdós valors es poden estimar a partir de les mesures properes o també a partir de models numèrics (com per exemple el de Puertos del Estado, en associació amb AEMET). Així es pot estimar que a aquesta zona el dia 24 de gener el vent va ser de Ponent de força 7 (a l'escala de Beaufort, o sigui entre 28 i 33 nusos), amb àrees de força 8 (entre 34 i 40 nusos), i l'estat de la mar va ser de maregassa augmentant a mar brava, amb ones d'una altura significativa d'entre 5.5 a i 6 metres, de direcció oest. Cal tenir en compte que les boies de Ports de l'Estat enregistren l'altura significativa de les ones, que es defineix com la mitjana de les altures del terç de les ones més altes. Per aquest motiu és probable que en el present episodi l'altura d'algunes ones fos propera als 8 metres.
A Menorca, els temporals marítims són fenòmens freqüents, es donen amb un promig entre 2 i 3 cops a l'any, normalment associats a episodis de Tramuntana, i en molt menor mesura de Ponent o Llevant. Per la zona marítima propera a Ciutadella, com ja s'ha dit abans, en no disposar de mesures directes, no es pot calcular la freqüència d'un temporal de Ponent d'aquesta magnitud. En base a estimacions es pot afirmar que un temporal com aquest es dóna en promig cada 10 anys. Per açò el temporal de gener de 2009 no és extraordinari per l'altura, sinó per la direcció de les onades.
Joan Campins
Meteoròleg d'AEMET
Mapa d'isòbares del dia 24 de gener de 2009 a les 0 UTC (a l'esquerra) i a les 12 UTC ( a la dreta). Es tracta d'una anàlisi del model del Centre Europeu de Predicció a Mitjan Termini, obtingut de la Unitat d'Estudis Meteorològics del Mediterrani de la Delegació Territorial d'AEMET a Illes Balears.
|
Estació
|
Ràfega (km/h)
|
Direcció
|
Hora UTC
|
|
Ciutadella- Terminal*
|
102
|
W
|
16:00
|
|
Ciutadella- Far*
|
101
|
W
|
17:00
|
|
Es Mercadal
|
102
|
W
|
13:00
|
|
Aeroport Menorca
|
98
|
W
|
13:00
|
|
Port de Pollença*
|
129
|
-
|
04:00
|
|
Far de Capdepera
|
102
|
WSW
|
06:00
|
|
Sa Pobla
|
122
|
WNW
|
18:20
|
|
Sineu
|
100
|
WNW
|
18:30
|
|
Binissalem
|
102
|
NW
|
18:20
|
|
Far de Portocolom
|
121
|
NW
|
19:20
|
|
Palma dic de l'Oest
|
114
|
W
|
03:30
|
|
Aeroport de Palma
|
111
|
WNW
|
19:30
|
|
Aeroport d'Eivissa
|
122
|
W
|
10:20
|
|
Sant Antoni*
|
108
|
W
|
09:30
|
Taula de les ràfegues màximes (en km/h), amb la direcció i l'hora en què es van produir, enregistrades a diferents estacions meteorològiques de l'arxipèlag balear el dia 24 de gener de 2009. Les estacions marcades amb un * pertanyen a Ports de les Illes i la resta a AEMET.
|
.jpg)
